RODA DE TER

Roda de Ter (Osona) es troba a la zona de contacte amb les Guilleries, a la vall de Ter poc després de la seva confluència amb el Gurri. Quant als materials geològics, hi afloren bàsicament els gresos i les margues.

RODA EN EL TEMPS

El poble de Roda té una llarga història com ho demostren les excavacions arqueològiques que es porten a terme al jaciment de l'Esquerda. Ha estat la presència del riu Ter, la que ha fet que des d'èpoques prehistòriques, diversos grups de pobladors hagin ocupat aquest indret. Queda clar doncs, que Roda deu al riu el seu tarannà, la seva personalitat i la seva riquesa.

L'ESQUERDA: POBLAT IBÈRIC I MEDIEVAL.

L'Esquerda és una península formada per un dels meandres del riu Ter. En aquest indret que té unes condicions estratègiques immillorables hi trobem el primer poblament agrupat de la història de Roda, amb restes que pertanyen al bronze final (s. VIII aC). Per sobre d'aquests nivells antics s'hi construeix un oppidum, és a dir, un poblat fortificat d'època ibèrica, amb una muralla de fins a sis metres d'amplada. S'ha localitzat la porta d'entrada al poblat - flanquejada per dues torres massisses, el carrer principal, i uns tallers relacionats amb treballs artesanals dels metalls i de la ceràmica. Aquest poblat del segle V-IV aC, fou destruït i no es va poder reconstruir, per la qual cosa en el segle II aC, la població ibèrica es veu obligada a aixecar una nova muralla situada uns 10 metres més endavant que la primera, i que actualment es pot veure ja des de l'exterior del jaciment.

Els romans sembla que no van instal·lar-se en aquest indret tal com ho proven les excavacions arqueològiques.

Però amb la caiguda de l'Imperi romà s'inicia una època de fortes crisis, d'invasions de pobles diversos i comença el que s'anomena l'Edat Mitjana. Alguns dels antics poblats ibèrics, situats en llocs estratègics, són reocupats. Pel que fa a l'Esquerda, sembla que a començaments del segle V es torna a ocupar, creant una civitas fortificada, amb un territori assignat que s'estenia al llarg del Ter i que comprenia els actuals municipis de Manlleu, les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i bona part de Gurb. Segles més tard, en la primera cita documental de Roda, l'any 826 als 'Annals Reials ' de rei franc Lluís el Piadós, es diu que Aissó va destruir Roda ciutat. Aquest fet ens fa pensar que a Roda hi havia en el segle IX, o des de finals del s.VIII un emplaçament fortificat franc, que aprofitava aquesta antiga civitas del segle V. En altres documents posteriors continua apareixent el terme de ciutat per tal de referir-se a Roda.

A partir d'aquest moment la població ocuparà aquest indret continuadament. En els documents hi trobem que a partir del segle XI el poblat fortificat de l'Esquerda s'anomena St. Pere de Roda. L'església romànica, d'una sola nau, tenia com a patró St. Pere, igual que l'actual església parroquial. Les excavacions arqueològiques permeten veure l'existència d'una plaça, amb un carrer principal, diverses cases, un graner i al seu voltant una zona de transformació d'aliments. També destaca la necròpolis de tombes antropomorfes que es pot veure entorn de l'església.

Al voltant d'aquest nucli hi ha un important poblament dispers que s'estenia per bona part del territori al voltant del Ter. L'estudi de la documentació medieval fet per la Dra. Imma Ollich, ha posat de manifest que a la zona de la Guàrdia i el Bac hi havien unes dotze masies, a la zona del Bonamic n'hi havien set, vuit a la zona est del Ter i quatre a l'oest del riu. També n'hi havia altres de les que no se'n sap l'emplaçament exacte.

Noms com el Mas Bac, Torrent, Basses, Bonamic, Bosc, Sanglas, Salou o Monjo han perdurat fins els nostres dies. Les pestes i la crisi econòmica faran desaparèixer alguns d'aquests masos i les propietats d'altres, acabaran absorbides pels més solvents.

El poblat medieval de l'Esquerda fou abandonat el 1314 enmig de lluites feudals. A partir d'aquest moment es consolida un procés que ja s'havia iniciat en el segle XIII, pel qual la població es trasllada al cap del pont, entorn a una petita església dedicada a Sta. Maria.

Podeu veure dels materials arqueològics procedents d'aquest poblat ibèric i medieval i ampliar aquesta informació al Museu Arqueològic de l'Esquerda de Roda de Ter, c. Bac de Roda, 6.

EL NOU POBLE DE RODA

A partir del 1314 haurem de parlar del nou nucli que es forma entorn l'església de Sta. Maria, al capdamunt del pont. També cal recordar que pel Pont Vell de Roda hi passava el camí cap a França o strata Francisca. El poble es formà alineant-se als costats d'aquest camí i al voltant de l'església. L'any 1332 es demanà permís al Bisbe de Vic per traslladar-hi la parròquia.

El 1359 es va fer el primer fogatge (recompte de cases o focs) després de la pesta negra de 1348: a Roda hi havia 38 focs, es a dir uns 190 habitants. La població no començarà a créixer fins a finals del segle XVI; d'aquest moment és el naixement del barri de la Creu de Codines.

EN BAC DE RODA

Francesc Macià i Ambert (Roda de Ter, 28 de maig de 1658, +Vic, 2 de novembre de 1713), conegut amb el sobrenom de Bac de Roda, sembla que va néixer a la Plaça Major de Roda, a l'actual can Quel. Es casà amb la pubilla del mas Bac, d'on li ve el sobrenom amb el qual és conegut. Durant la guerra de Successió, comandava un grup de 600 fusellers a favor de Carles III. Fou penjat al Puig de les Davallades de Vic, quan es proclamà la victòria de Felip d'Anjou.

LA RODA INDUSTRIAL

A la vora del Ter hi havia molins fariners, drapers i paperers, que funcionaven ja des d'època medieval. L'energia de l'aigua serà utilitzada també per la indústria tèxtil que substituirà aquestes antigues instal·lacions.

Durant la segona meitat del segle XVIII es produeix l'inici del desenvolupament industrial de la vila. L'economia continua tenint un marcat caire agrícola malgrat que la manufactura de teixits, realitzada a l'interior de les llars rodenques com a complement de l'activitat agrícola, comença a tenir una paper important. El poble creix fins a tenir 144 cases i es forma un barri nou, les Cases Noves. Precisament els problemes entre la Roda urbana i la rural, portaran a la divisió del municipi l'any 1805. El terme de St. Pere de Roda restarà dividit des d'aquest any entre Roda de Ter i les Masies de Roda. En el segle XIX Roda experimentarà un important augment de població, dels 555 habitants de l'any 1825, es passarà als 2.258 de l'any 1877. Aquest creixement cal relacionar-lo directament amb el desenvolupament de la indústria tèxtil.

Molts fabricants forans instal·laren les seves fàbriques a la vila, aprofitant els avantatges de l'energia hidràulica. D'aquesta època són moltes fàbriques que es basteixen a la vora del Ter, can Moret (l'Obra), els Molins, can Portavella, Malars, can Grau, la Blava, can Baurier (Salou), o Còdol Dret, moltes de les quals ja han estat enderrocades.

També la indústria tèxtil marcarà el segle XX, però cal esmentar igualment la importància d'altres sectors com el metal·lúrgic, destacant especialment can Bracons i Riera, que va fabricar un teler mecànic guanyador de la Medalla d'Or de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

EL PONT VELL

Els orígens d'aquest pont els podem trobar probablement en època romana, tot i que el pont actual no es pot dir que sigui romà. Ja hem dit que per aquest viaducte hi passava l'strata francisca o camí a França. Sabem que en època medieval, concretament durant el segle XI hi ha documentades deixes testamentàries que havien de contribuir a la seva construcció. A finals del segle XVI el pont va patir greus desperfectes a causa d'un fort aiguat. El 1617 una altra riuada va provocar la seva destrucció parcial. El 1648 fou reconstruït, gràcies a l'energia del rector de Roda, Jaume Marsal. Bona part dels còdols de riu que es poden veure actualment en l'obra del pont són d'aquesta època. També en el segle XIX es fa una altra important remodelació: la Diputació de Barcelona s'encarrega de tornar a reparar el pont, en aquesta ocasió s'hi basteix la segona filada d'arcs que ha fet que Roda es conegués popularment per la dita 'pont sobre pont i una església a cada cap'.

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL I LA CAPELLA DEL SÒL DEL PONT

L'actual església parroquial de St. Pere té els seus orígens en l'església dedicada a Sta. Maria, situada al cap del pont. Ja hem dit que l'església de St. Pere, es trobava a l'Esquerda, i la seva construcció data de la primera meitat del s. XI. Aquesta església romànica, de la qual en podem veure les seves restes actualment, va ser destruïda l'any 1314. Quan els habitants de Roda es van traslladar al nucli de Sta. Maria del Cap del Pont varen demanar al bisbe de Vic que hi traslladés la parròquia. En els segles posteriors, les visites pastorals dels bisbes de Vic, van incidint en la necessitat d'arreglar l'edifici. Per fi, en el segle XVIII, es fa una edifici de nova planta, que amb alguns canvis és el mateix que podem veure actualment. S'encarregaren els plànols al mestre d'obres Joan Soler i Faneca quan ja s'havia començat a aixecar el nou edifici, i la primera pedra ja s'havia posat el 29 de maig de 1768. Després de nombrosos problemes, l'església fou inaugurada el 2 de maig de 1782.

Pel que fa al Sòl del Pont la capella actual es va construir durant el segle XVIII. Durant la Guerra del Francès l'edifici fou utilitzat com a hospital de sang i va patir greus desperfectes.

En les obres de construcció sembla que hi va prendre part Josep Morató i Codina (Vic 1784-1826), el darrer membre de la família d'arquitectes i escultors vigatans Morató.

Maria Ocaña i Subirana
Museu Arqueològic de l'Esquerda