L'Esquerda és un jaciment ibèric i medieval situat a prop de Roda de Ter, al municipi de Masies de Roda. Emplaçat al centre de la comarca d'Osona, en el meandre que forma el riu Ter al seu pas per Roda, s'hi accedeix per la carretera comarcal de Vic a Olot.

Es tracta d'un assentament a 462 m. d'alçada sobre el nivell del mar, que aprofita els primers espadats sobre el Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana.

Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques portades a terme per un equip d'estudiants i llicenciats en Història Medieval, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona, la majoria dels quals pertanyen a la pròpia comarca d'Osona.

Les estratrigrafies realitzades ran de muralla donen una datació dels segles VIII i VII abans de Crist, segons les ceràmiques trobades, totes fetes a mà, brunyides i amb decoració acanalada. Després d'aquest moment hi ha un abandonament del poblat.

Al segle V aC el poblat es fortifica i s'organitza: es construeix una potent muralla de sis metres d'amplada travessada per un carrer, amb unes recambres internes o armora. La funció d'aquestes habitacions no és de vivenda, sinó que per les restes que s'han trobat a l' armorum I els podem donar una funció comunitària o d'emmagatzematge, ja que s'hi han trobat restes de grans recipients a mà i a torn per guardar gra i líquids.

A la fi del segle II aC hi ha un segon abandonament. La muralla queda destruïda, així com també part de les habitacions. Als segles II i I aC l'Esquerda es torna a repoblar: l'hàbitat se situa a un nivell més alt i es construeix la muralla externa - actualment visible- que serà refeta i utilitzada pel poblat medieval. Poques coses sabem d'aquesta darrera ocupació, ja que en bona part va quedar destruïda en utilitzar l'Esquerda com a camps de conreu. Suposem que els treballs d'excavació dels propers anys ens donaran una major informació sobre aquest darrer moment del poblat ibèric.

A partir del segle I aC l'Esquerda s'abandona definitivament. Els romans no s'hi estableixen, i fins l'època medieval no tornarem a tenir vestigis d'ocupació en aquesta àrea. En aquests moments, per tal d'aturar l'avenç musulmà, els francs carolingis fortifiquen la línia del Ter en punts clau: Savassona, Sant Pere de Casserres, l'Esquerda, entre d'altres. La primera cita documentada de l'Esquerda és de l'any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda ciutat, nom antic de l'Esquerda. D'aquesta possible fortificació carolíngia no en tenim cap testimoni arqueològic, perquè els francs construïen amb fusta.

A partir del segles X tenim referències d'una primitiva església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca, actualment visible. Els habitatges d'aquesta època alt-medieval (s. X i XI) ja són cases fetes de pedra, de les quals se n'ha descobert els fonaments.

Tanmateix, la majoria de les restes visibles actualment corresponen al poblat baix-medieval (s. XII i XIII), les quals envolten l'església romànica. Les cases s'obren cap a una plaça central i s'arrengleren al llarg d'un carrer. Són cases amb un basament de pedra i la resta de la paret amb tàpia, cobertes amb teules. Cap al sector N s'ha localitzat un espai destinat a magatzem i a producció-elaboració d'aliments (graner, molí, era, possible premsa).

El despoblament de l'Esquerda comença cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendia diverses vegades (nivells d'incendi testimoniats arqueològicament) fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxa cap a una zona més tranquil·la i més ben comunicada, formant un nou nucli al cap del pont. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter.